diumenge, 19 d’abril de 2015

27 - L'ANTIFOC


 Esta setmana necessite escriure. He estat rondant la idea de la mort. Em sembla tan llunyana i és tan inevitable a la vegada, que em fa pensar en les coses que se'm quedarien a mitges. O simplement, acabades de començar. De totes maneres, és una idea i m'he decidit a traure'n tot el suc possible. Sí, sóc massa agosarat per aquestes coses. Així i tot, anem a estendre aquesta voluntat de fer coses a la resta de tasques. Anem! Que "faena feta, no corre pressa". Apurarem, per sempre, el foc de la vida.


L'ANTIFOC



Un foc que no crema,

sobre el llom,

alçant garbes, tensions,

maldestres opinions.



Un negre de galàxia,

sota els ulls llum,

uns punys tancats, forts,

proletaris de la mort.



La llunyania fresca

de les coses a mitjan fer.

La quietud, parella,

tantes coses que ella

m'afanya en el plaer.



Sort, companya.

Ens veurem al final, companya.

Mort companya.


 Alguns ja haureu vist que he fet un avançament a través d'altres xarxes, però ací el teniu sencer, en el seu màxim estat de brutesa i, el que em relaxa un poc, acompanyat de la cançó corresponent. Com dic, se'm fa més lleuger pensar que, si el text és patètic o pobre, sempre ens quedarà la música. En aquest cas, m'agradaria compartir amb vosaltres els versos distesos dels Bersuit. Gaudiu de la música i dels pactes per viure. UN PACTO PARA VIVIR (homenatge a una de les ments que més m'han fet desenvolupar els pensaments quasi possibles).

Cap comentari:

Publica un comentari