dijous, 26 de juny del 2014

2 - CAVALLETS DE PAPER



  Toca la segona tirada. Segon dijous que obric els fulls del quadern verd a la xarxa. Aquest poema no és el segon, però, a la llibreta. Encara que fa temps que el vaig escriure, seguisc amb la peculiar col·lecció de records que em semblen massa bons com per confiar-los únicament al meu cap. Tot açò i un seguit de noves incorporacions reflectixen de manera material una història d'amor, com hi ha tantes al món. Passarà el temps, i, en haver de ser un lent i trist animal de records, no trobaré a faltar cap detall de les meues dèries de joventut. Les dèries d'ara que conservaré per sempre.


CAVALLETS DE PAPER

Un got, amb el plàstic girat,
una cullera que mai rentaré,
caixetes de Bèlgica.
Una història infinita,
acudits, llàgrimes i festes,
disfresses i mesos,
excursions i regals de tota mena.
Polseres, colors,
papers i l'olor del primer dia.
Per què no? Una corda del violoncel,
molta gent, poesia,
dibuix, escultura i música.
Un pardal, que viatja en cohet,
fotografies, pel·lícules i nits,
part del meu clauer,
part d'una revista,
el passeig
i la foscor de les cinc del matí.

   És evident que la cançó que ha d'acompanyar els versos de dalt és la cançó dels enamorats, la cançó del recompte i del record, l'inventari que els amors anònims revisen tan sovint, per poder sentir el pas del temps i sentir que han sigut capaços de superar-lo i, el que és més, quedar-se amb part d'ell. Guardem el temps a una caixa per al record. He triat la cançó de Pau Alabajos que tanta gent ha fet seua i que pot tindre tantes versions com hi ha amors. Inventari.

dijous, 19 de juny del 2014

1- DE TERRA, PEDRA I MARGE


  Comencem dijous. I fins dijous que ve m'esperaré. Per ara, un primer poema, si no recorde malament, el primer. Amb aquestes enveges d'estiu i la manera tan descarada que té d'insinuar-se, recorde les meues arrels, calentes, pacients. Aquest primer text va nàixer amb forma de cal·ligrama, però crec que les avantguardes no són el meu fort (no espere menys, pertany al segle XXI). Poc a poc, coneixereu com escric.


DE TERRA, PEDRA I MARGE

De terra, pedra i marge.
Sóc fill dels bancals plens de malesa,
de les terres llaurades i seques.

La meua mania,
el blau dels crits que les oronetes
llancen al cel.

Tot açò i més, és el que em compon.
Em compon tot açò i el Sol
i els mil camins que conec fins la plaça
i les vesprades llargues d'estiu.

L'abraçada preocupada d'unes mans grosses i grans
sobre unes d'aspres.
Mostra del treball per mantindre allò que s'estima.

Els veïns em diuen que no tinc nom,
però malgrat no tindre'n, sé que sóc.
Sempre d'amagat, reviscole dies on
tu estàs i que mai ocórren. Sempre d'amagat.

Sóc el que em compon, el que recorde i reviscole. I ho sóc!

  Per últim, aquesta és la cançó que vull associar a les lletres d'ací dalt. La trie per l'ancestralitat de la veu de Raimon, per com es mostra la nostra terra, intempestiva, de calentors seques, de riuades valentes i oprimida, sobretot, oprimida. Com que el silenci es combat amb la paraula, ací teniu les meues per escrit i les de Raimon musicades.

dimecres, 18 de juny del 2014

A TALL DE BENVINGUDA

  No sé ben bé com (com sempre) he començat a obrir al món el que tenia tancat al quadern. No intentaré que tot agrade, és més, m'esforçaré perquè, de tant en tant, algú trobe coses desagradables (en principi, poesia), per la raó que la poesia també es pot presentar en format grotesc o irritant. Sé, a més, que no tot el que puc penjar ací serà de qualitat i que, si arribe a aconseguir-ho, no serà demà, ni demà passat.
  Aquest bloc el faré servir, primerament, per satisfer-me (sóc egoista i ho comprovarà qui seguisca aquest web) i després, per provar de satisfer lectors abrasits de novetat o de nostàlgia, tant se val. Qualsevol lector és benvingut com són benvingudes les lectures als lectors.
  Cada setmana publicaré a la xarxa un poema (espere que puguen ser tots escrits per mi i que el senyor google no em censure) i una cançó d'un grup dels que escolte. Amb açò, dues de les disciplines que ocupen majoritàriament (o totalment) el meu temps, es veuran recompensades, o diguem-ne homenatjades, per no penjar-nos flors abans d'hora, en aquest bloc.
  Gràcies de bestreta a tots aquells que feu una ullada i, més encara, a qui li apetisca seguir periòdicament les meues publicacions.