17 - ESTIU VORA MAR

 Ja torne a fer tard. Tot i això, torne. Aquesta setmana intente recordar, intente camuflar-me, imitar els altres perquè ningú em veja. Espere que m'ho permeten i que els agraden les altres maneres de fer. Aquesta setmana presente un poema reconstruït.

ESTIU VORA MAR

Violant, amb cos primiform,

ja no coneix les línies verticals.

Han pres aigua ses cuixes, angelicals,

i el món ignora nostre secret, caliu de forn.

El secret del fruit,

cuixes infinides, el ventre suau i ample.

D'un moviment buit,

a l'oscil·lant i ple.

Després de florir, creix sucós,

vora mar, cos que no coneix rigidesa.

S'ha transformat, testimoni silenciós.

Ajudant i serf de ma deessa.

La flaire d'amor,

llarga, suau, perpètua.

Marbre blanc d'estàtua,

acolorit, dolça llavor.

 La banda sonora per aquestes cobles, aquesta setmana serà mediterrània, la porta Serrat. La il·lusió de créixer subjecte a una font renovadora i en renovació s'emporta els meus records cap als inicis, les iniciacions i la repetició posterior d'aquestes. Des del litoral literari de la història, QUASI UNA DONA.

16 - ELEVAT VIATGE

 Ja ha tornat l'entrega de la setmana. No sé ben bé com ni per què, açò va rodant. Esta setmana necessite el record i la imatge difusa. Mesclar-ho tot i així saber què en puc traure de cert. Els dies s'acaben, no sé en quin moment. Imagine que quan comença el següent, però no sé quan ho fa aquest. De totes formes, seguisc contant els dies per retrobar allò que el meu cervell va digerint i esvaint. Necessite que la llum em cegue i que la foscor m'enlluerne per comprovar que tot allò que creia oblidat encara està ahí. Pese a qui li pese.

ELEVAT VIATGE

Una cantonada tendra,

per encetar.

Vam trobar l'epicentre

de la nostra felicitat.

Vam descobrir l'origen

de la suavitat.

A cegues, darrere la samarreta.

Els dos vam caure en les respectives pupil·les

i les de cap altre.

 

 

La cançó d'aquesta setmana servirà per l'elevat viatge del record. Per suportar l'esforç i el xoc continu que provoca el temps. Aquesta setmana, The Cat Empire ens transmet aquest missatge d'última essència. El regust d'allò que sempre conservem, motius que ens acompanyen per la vida i que, amb tota la boira, amb tot el fum i amb la realitat desvirtuada, ens ajuden a distingir la Terra del cel. PROPHETS IN THE SKY.

 

 

15 - LA DÈRIA I EL DELER

 Esta setmana arribe un poc a deshora, però no faig una setmana tard. Ací penge uns versos verds. Versos de cartró i dies i dies. Versos que seguisc guardant com si foren vida. Espere que us agrade, encara que recordeu que el més important no és guardar els moments, és viure'ls. El record crea nostàlgia. Espere anar aprenent dels bacs i no penedir-me'n mai del que faig. Almenys, ja estic a mig camí. No me'm penedisc. Viviu la dèria i el deler.

LA DÈRIA I EL DELER

Al calendari, marque amb puntets verds

la meua dèria per tu.

Al calendari, guarde amb particularitats

els nostres moments, llargs.

Al meu cap, guarde la dèria i els moments, sense cap mètrica.

 Aquesta setmana, la banda sonora ha de ser llarga. Els versos curts s'han de beure espai. Per això, per a la reflexió i per a qui necessite adonar-se'n que el moment està passant. Si no hi ha forces, se'n fan. Força a tots!! DEPENEU DE VOSALTRES!