M'estic mantenint fidel a les publicacions, ara, a temps. Aquesta setmana m'he decidit a refer algunes cosetes que ja guardava per sempre, sense més bagatge que la meua vergonya. Aquest text em sembla que ha aconseguit salvar-se'n per poc. Espere que ho reflexioneu. Tenim de tot i res ens val. Quan més gran és el nostre sac, menys ens satisfà. Vull dir, si no en teniu prou, reinventeu, redescobriu, recordeu. Tenim de tot i res ens val, tot i ser una frase lapidària, anem a rebentar-la i a demostrar que som capaços d'abastir-nos, per exemple, amb la poesia.
POESIA
Tenim dies de mal humor,
tenim dies de mal alé.
Tenim dies de feina
i tenim pantalles i tenim projectors.
Tenim les xarxes socials
i tenim els “informatius”.
Tenim la por, la fam,
els desnonaments,
els conflictes ucraïnesos
i la mort d'algun negre americà.
Tenim el progrés i tenim tot l'or del món.
Tenim el gust a fel i tenim el coll tort
de mirar cap a un altre costat.
Tenim les vesprades en què ens enfadem perquè sí.
La poesia, però, en aquest moment, ho pot tot,
fins i tot, el mal alé.
Crec que ja el coneixereu. A aquestes publicacions em sembla que ja ha aparegut, però ací teniu el magnífic Jorge Drexler. "Que viva la ciencia! Que viva la poesía! Qué viva siento mi lengua cuando tu lengua está sobre la lengua mía!" Anem decidits cap al cant d'una guitarra i cap al cant de nosaltres, el cant de MI GUITARRA Y VOS.
