diumenge, 1 de març de 2015

24 - MAQUETACIÓ SOCIAL


 Esta setmana em presente a última hora. El llit i el treball són molt exigents i els dedique el temps que em demanen sense remugar ni mica. I no remugue com no remuga la pobresa. Una realitat tan dèbil com modesta, tan present com absent. La pobresa no s'ha fet de notar, però sempre està a temps.


MAQUETACIÓ SOCIAL



La pobresa no rebenta com les bombes.
Patix en silenci,
amb una voluntat d'amarga incògnita.
Assumix el seu rol
i no pretén més que el seu lloc.
La riquesa, en canvi,
patix d'excés.
Procura, a la pobresa, el seu lloc.
Un cantó brut i anònim.
Una explosió que arranca l'alarma paorosa
no seria explosió,
si fóra pobra.
Un amor que enceta el matí d'hivern
no és amor, sinó càstig,
quan és pobre.


La repartició d'aquest món
ja ens adelanta,
amb tenebres com l'exclusió,
la gòbia o les ganes de plorar
perquè anit estudiàvem per perdre,
treballàvem amb el pot dels llapis vigilant;
que el devenir dels “sense-res”
no és explotar
(fins ara).


La pobra pobresa patix i perdura, no puja mai
el pou putrefacte de penes i problemes.


 Per a hui, un poc de música poc escoltada. D'aquella que no rebenta per no molestar, tot i valdre molt més que qualsevol magnificiència resultona i inoperant. Us presente, a qui no els coneixia, els DEKRÈPITS i la seua cançó HABITATGE.

Cap comentari:

Publica un comentari