dilluns, 22 de desembre de 2014

19 - CROMATISME



He convertit aquest blog en publicacions bisetmanàries. I, a més, arribe tard. Tot costum. De totes maneres, com dic massa vegades, "se me'n fot". He arribat tard i he arribat quan he volgut. Perquè hi ha dies en què hom no troba cap lloc reservat al món per pasturar tranquil·lament. Aqueixos mateixos dies, justament i especialment aqueixos dies, són quan hem de triar el lloc que més ens convença. Hui m'apetix esdevenir molèstia i rebentar-ho tot! Com que sembla que no se n'ha d'adonar ningú, hui trie el meu lloc. Hui, sense limitacions, ni barreres imposades. Hui sóc la molèstia que desfarà les vostres vides (però clar, sols al meu cap).


CROMATISME


Vull cridar un semitò per baix de la resta.

Esdevenir tensió i molèstia.

Vull ser molèstia.



Pujar aquest semitò i arribar a la tònica

més dòcil i punyent.

Final didàctic de quan la dominant se'n va.

 Poques paraules més em queden. Sols que "quan la vida t'ensenye les urpes, respon amb l'amor més ferotge". I que si la vida no posa cadascú al seu lloc, ja ho farem nosaltres. Molts ànims i gaudiu de ELS CATARRES. DE PARES A FILLS.

diumenge, 7 de desembre de 2014

18 - CONDICIÓ


 Bon dia. Podeu donar les gràcies a la intermitència que estic patint, no m'heu de suportar tant. O podeu donar-les a l'espera, que és qui em fa reflexionar i qui em fa fer examen d'inconsciència. Tot allò que mai he pensat se'm revetla quan decidisc pensar-hi. Fa unes setmanes, la reflexió més dolça, més punyent, més forta i més fina (i sé que no està bé que ho diga, però és una de les poques, ben poques, que em satisfà) em va inundar el cap de buit. La simplicitat, ara, no és sinònim de brevetat, ni de insubstancialitat. Bé, siga com siga, esta CONDICIÓ la llance a l'aire per qui ja sap que cada vegada que l'espera em fa patir, l'espera em fa repetir.

 
CONDICIÓ
 
 
Si no fóra per mi, viuria sense tu.
 
Si no fóra per tu, viuria sense mi.
 
Si no fóra perquè és impossible, vida meua, viuria sense tu.
 
 
 
 Sols se m'ocorre relacionar la duresa dels pensaments més interiors, més treballats i instintius a la vegada. Se m'ocorre la relació amb el cant ancestral de la terra, amb la pelada pena, atàvica i ferma, com un pensament que ens atraca el cervell i el desbanca amb la seua immensa lleugeresa. Per moltes sorpreses de tres versos. Esta setmana, Raimon sona amb el nom de TREBALLARÉ EL TEU COS.