dijous, 26 de juny del 2014

2 - CAVALLETS DE PAPER



  Toca la segona tirada. Segon dijous que obric els fulls del quadern verd a la xarxa. Aquest poema no és el segon, però, a la llibreta. Encara que fa temps que el vaig escriure, seguisc amb la peculiar col·lecció de records que em semblen massa bons com per confiar-los únicament al meu cap. Tot açò i un seguit de noves incorporacions reflectixen de manera material una història d'amor, com hi ha tantes al món. Passarà el temps, i, en haver de ser un lent i trist animal de records, no trobaré a faltar cap detall de les meues dèries de joventut. Les dèries d'ara que conservaré per sempre.


CAVALLETS DE PAPER

Un got, amb el plàstic girat,
una cullera que mai rentaré,
caixetes de Bèlgica.
Una història infinita,
acudits, llàgrimes i festes,
disfresses i mesos,
excursions i regals de tota mena.
Polseres, colors,
papers i l'olor del primer dia.
Per què no? Una corda del violoncel,
molta gent, poesia,
dibuix, escultura i música.
Un pardal, que viatja en cohet,
fotografies, pel·lícules i nits,
part del meu clauer,
part d'una revista,
el passeig
i la foscor de les cinc del matí.

   És evident que la cançó que ha d'acompanyar els versos de dalt és la cançó dels enamorats, la cançó del recompte i del record, l'inventari que els amors anònims revisen tan sovint, per poder sentir el pas del temps i sentir que han sigut capaços de superar-lo i, el que és més, quedar-se amb part d'ell. Guardem el temps a una caixa per al record. He triat la cançó de Pau Alabajos que tanta gent ha fet seua i que pot tindre tantes versions com hi ha amors. Inventari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada