diumenge, 5 d’abril de 2015

26 - SUGAR MAN



 He fet ben tard esta setmana (que, en realitat, és la setmana passada). Igualment, penge un text per al record. En certa manera, per al lament, perquè és incomprensible que la repartició de l'atenció siga tan injusta. Prou de futbolistes supravaluats i prou d'ocultar el talent vertader. Ja toca fer cas al Dostoyevski i lluitar perquè la certa i digna bellesa ens salve el món. Esta setmana reivindique un dels més grans artistes i un dels més oblidats genis, el Sixto Rodríguez, "sugar man".




SUGAR MAN



Reconec el meu pecat.

Una dèria que m'ha pintat a la pell

la tintura fosca de l'asfalt.

Reconec un pecat de sucre.



Reconec les meues respostes.

Uns miratges incrustats a la llengua

amb protuberàncies terroses i seques.

Reconec les respostes al cartó de llet.



Les monedes blaves

que m'empelten a la galta

un colom de vapor,

com una visió de psicodèlia i guitarra.



Reconec que sóc nou.

Detroit se'm fa tan llunyà com a poc,

com els carrers que respires a cada síl·laba.

Reconec que m'agradaria pintar les tornades no de por.



Reconec els acords repetits.

Una voluntat d'inventar el que em diries.

Les cordes tan proletàriament fregades.

Reconec el davantal d'harmonia i fondària.



Les monedes blaves

que m'empelten a la galta

un colom de vapor,

com una visió de psicodèlia i guitarra.


 Òbviament, el mèrit de les línies ut supra només el mereix el propi cantant. Sobren paraules per explicar tot açò, però recomane, molt fortament, el documental sobre aquest home: "Searching for Sugar Man", amb merescut Óscar. Ací teniu un tast, un mosset de glòria. El Sixto canta SUGAR MAN.



Cap comentari:

Publica un comentari