diumenge, 7 de setembre del 2014

9 - CAPRICIS DEL TEMPS (I)


 Sí, he tornat a arribar diumenge i em sembla que serà així totes les setmanes que ho recorde. Tot i això, amb aquesta entrada intente preparar-me per a la seguideta dels estudis, per agafar la rutina del tot estudiantil. Esta setmana, i durant un parell més, publicaré uns poemes que preferisc que vagen junts. Com els raïms de Carner, allà va el granet de hui. Els versos que enceten els "CAPRICIS DEL TEMPS." Perquè mai sabem quan cal o quan no convé dir adéu.


CAPRICIS DEL TEMPS
(I)
Però jo sé que no és culpa teua
que tu no manes del temps,
que aquestes coses són com són
i els capricis de la vida,
com l'amor, són capriciosos,
imperfectes.

Jo impacient i tu ocupada,
viatgera, fugissera com un estel,
enlluernes les meues passes.

Impacient, imperfecte.
Fugissera, viatgera.
Combinació complicada,
estimar-te, el meu repte.

 Esta setmana em toca repetir un poc. Feliu Ventura, com ja vaig dir, forma una part important de la banda sonora de la meua vida. Tot i que tinc ben clar quina cançó correspon a l'entrada d'esta setmana, no estic gens segur de quan s'ha de dir adéu. Per si de cas, no diré adéu fins mai. ADÉU, de Feliu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada