He convertit aquest blog en publicacions bisetmanàries. I, a més, arribe tard. Tot costum. De totes maneres, com dic massa vegades, "se me'n fot". He arribat tard i he arribat quan he volgut. Perquè hi ha dies en què hom no troba cap lloc reservat al món per pasturar tranquil·lament. Aqueixos mateixos dies, justament i especialment aqueixos dies, són quan hem de triar el lloc que més ens convença. Hui m'apetix esdevenir molèstia i rebentar-ho tot! Com que sembla que no se n'ha d'adonar ningú, hui trie el meu lloc. Hui, sense limitacions, ni barreres imposades. Hui sóc la molèstia que desfarà les vostres vides (però clar, sols al meu cap).
CROMATISME
Vull cridar un semitò per baix de la resta.
Esdevenir tensió i molèstia.
Vull ser molèstia.
Pujar aquest semitò i arribar a la tònica
més dòcil i punyent.
Final didàctic de quan la dominant se'n va.
Poques paraules més em queden. Sols que "quan la vida t'ensenye les urpes, respon amb l'amor més ferotge". I que si la vida no posa cadascú al seu lloc, ja ho farem nosaltres. Molts ànims i gaudiu de ELS CATARRES. DE PARES A FILLS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada