Bon dia. Podeu donar les gràcies a la intermitència que estic patint, no m'heu de suportar tant. O podeu donar-les a l'espera, que és qui em fa reflexionar i qui em fa fer examen d'inconsciència. Tot allò que mai he pensat se'm revetla quan decidisc pensar-hi. Fa unes setmanes, la reflexió més dolça, més punyent, més forta i més fina (i sé que no està bé que ho diga, però és una de les poques, ben poques, que em satisfà) em va inundar el cap de buit. La simplicitat, ara, no és sinònim de brevetat, ni de insubstancialitat. Bé, siga com siga, esta CONDICIÓ la llance a l'aire per qui ja sap que cada vegada que l'espera em fa patir, l'espera em fa repetir.
CONDICIÓ
Si no fóra per mi, viuria sense tu.
Si no fóra per tu, viuria sense mi.
Si no fóra perquè és impossible, vida meua, viuria sense tu.
Sols se m'ocorre relacionar la duresa dels pensaments més interiors, més treballats i instintius a la vegada. Se m'ocorre la relació amb el cant ancestral de la terra, amb la pelada pena, atàvica i ferma, com un pensament que ens atraca el cervell i el desbanca amb la seua immensa lleugeresa. Per moltes sorpreses de tres versos. Esta setmana, Raimon sona amb el nom de TREBALLARÉ EL TEU COS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada