divendres, 8 d’agost del 2014

6 - M'ACLAME A TU


  Hui no és dijous. Tot i això, penge hui l'entrada d'ahir, perquè el temps se'm torna massa flexible a l'estiu (serà que el Sol mediterrani me'l derretix). Tampoc m'importa un retard mínim i crec que no importarà a massa gent. Amb tot, esta setmana he de felicitar a qui promou la cultura, pels concerts al carrer, les festes populars i recitals a l'aire lliure. Tots aquests actes semblen ser més propensos a aparéixer durant l'estiu. Per axiò m'agradaria dedicar una de les contradiccions de la meua vida: música o lletres. Definitivament, sembla que no era cap contraposició, més bé un tàndem. Finalment, deixe el poema de la setmana perquè el gaudiu.

M'ACLAME A TU

M'aclame a les notes del meu instrument,
a les composicions més elaborades.
La música, les sensacions no escrites,
em quede embadalit.
Ho tenia decidit, ja estava segur de la meua fortuna,
que seria als escenaris.
Els pistons i els molls, els engranatges més delerosos,
amb qui compartiria vida.
Per descomptat, la compartiré amb els seguits,
amb les succecions, de notes i harmonies.
Amb els orgasmes produïts per una bona
glopada d'aire, quan ja no en tinc.

M'aclame a les lletres de la meua terra,
a les composicions més elaborades.
La llengua, les sensacions escrites,
em quede embadalit.
No ho tinc decidit, ja no estic gens segur de la meua fortuna,
ja no la trobe.
Versos i paràgrafs, els organismes més delerosos,
amb qui compartiria vida.
Per descomptat, la compartiré amb els seguits,
amb les succecions, de sons i sintagmes.
Amb els orgasmes produïts per una bona
glopada d'aire, quan llig i gaudisc.

Resulta difícil la contradicció,
entre dues matèries equiparables,
dues matèries que m'orienten, amb qui ho vull tot!
No pense arraconar-ne cap i ignorar-la,
no pense desfer-me'n, no pense oblidar-me
de la meua identitat, del meu origen.
Músic i estime la llengua, i la sembre
i la conree, la que em fa escriure.
I repetisc, músic, per valencià.

[Gràcies a les Olimpíades de Filologia Catalana, per tan dolç dubte.]

  Per anar acabant, LA CANÇÓ. L'entrada de hui ja hem acordat que la dedicarem a la cultura, per això, i una vegada coberta la cultura literària, dedicaré l'espai de cultura musical a la nostra cultura musical. Aquesta cançó ha arribat a esdevenir himne de tots, de segur. Unes lletres tan magnífiques que no poden ser de cap altre geni que l'Estellés i la grandíssima veu del Cinc (no oblidem la música de Toti). Prenent el títol de la idea sublim de pàtria: M'ACLAME A TU.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada