M'encanta la intermitència. Amb una setmana de retard i a última hora de diumenge, penge hui el poema d'aquesta setmana. Un poema que no planifique, un poema al bus de la universitat. Cante al que m'ha acompanyat tant de temps i m'ha fet tant de bé. Les coses més grans són les que menys ens demanen, les que ens fan lliures. L'oblit no pot amb la llibertat. No tinc més paraules. Espere que gaudiu.
AIRE DE
PORTEBONHEUR
M'agradaria
escriure
amb
màquina d'escriure,
per
això mateix es va crear.
Per
això i per la música que
acompanya
l'escriptura.
També
m'agradaria
escriure
bé.
Si
somiem, fem-ho com els rics.
M'agradaria
tindre
una
mussa, per a mi
i ningú
més.
De fet,
la veig
al racó
esquerre superior.
Una
mussa de branques
en
renovació,
una
mussa assolellada,
de
gaidó, amb els cabells
caient
cap avall.
Com un
riu fosc,
com una
marea vertical.
Com qui
respira.
M'agradaria
veure't
i
escriure que per tu escric.
Per tu,
pels teus cabells,
pel teu
cul i la teua boca.
Per la
meua mussa,
la
bogeria em pren
d'Alacant
a casa
i
escoltant música.
Aquesta setmana publique la cançó dels francòfons DubInc. "Chaque nouvelle page", perquè les passes van una rere l'altra i els fulls de la vida també. Escrivim nostre futur, de vegades divergent, de vegades convergent. Que el camí siga llarg i que ens faça bé, espere retrobar velles passes en un futur.
Ens vegem quan la fragmentarietat ho permeta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada