diumenge, 14 de setembre del 2014

10 - CAPRICIS DEL TEMPS (II)


 Seguisc amb el seguidet de versos que, cadascun en el seu moment (el més inoportú), em van atrapar i em van obligar a distreure'm i oblidar que tenia feina entre les mans. Esta setmana penge una mena de culte al Sol, al Sol violent. La brutalitat que tots esperem en banyador, els braços oberts i panxa per avall. "Adéu estiu, fins prompte."


"He dit que fins prompte!! No insistisques més!!"



(II)
I un Sol roent,
una bala de foc inclement
que em rosega la pell
que m'acaricia l'ànima.
La bestiesa salvatge
d'un oratge amical.

Ens exposem
voluntàriament al Sol.
El venerem i li rendim obediència.

La suor cau, front avall,
fa riuets salats a la meua superfície.
Rajos bojos que de vici
sempre ataquen sobre cavall.

 La cançó d'esta setmana està en anglés. I què? No sé per què m'alegra saber que George Harrison també ho trobava tot "all right" quan arriba el Sol i acaba el "cold lonely winter". Encara que em coste acomiadar-me, sembla que ho hauré de fer a la força. Són setmanes difícils, d'encavalcament entre vacances i rutina. No tardaran a acabar-se i no tardaré a clamar pel nostre punt de trobada. Paradoxalment, esta setmana m'acomiade de l'estiu amb una cançó de benvinguda. HERE COMES THE SUN.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada