Amb la rutina ja encetada, us deixe els versos que toquen (o que crec que toquen). Esta setmana em sembla que no tinc massa forces, que em falta un forat al cap per vessar tota la grisor que se m'acumula al cervell. Tinc massa merda al cap, i no hi ha altres paraules. Anem a fer buidatge i a seguir omplint els dies, si pot ser, de colors. Tinc falta d'una espenta que encara no ha arribat i que no té cap pressa en fer-ho.
LLUM PARIETAL
M'embruta el crani
aquella llum ferida
que viatja amb xocs parietals.
Amb voleiades
punta, punta, punta, punta.
Aquella llum colora
de tan pàlida esperança
que busca sense remei un forat eixida.
Un tro últim
que òbriga tots els fluïds cranials
cap a fora.
La llum
que vessa la buidor del meu cap argilaga,
tan tou i canviant.
Amb un bat,
em feia un únic i últim xoc
punta, punta, punta i punt.
Ara toca la música. Estos dies em cal un poc de sort. Necessitaré l'ajuda d'At-Versaris. NECESSITAREM TOT L'ENTUSIASME.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada