diumenge, 15 de març del 2015

25 - POESIA


 M'estic mantenint fidel a les publicacions, ara, a temps. Aquesta setmana m'he decidit a refer algunes cosetes que ja guardava per sempre, sense més bagatge que la meua vergonya. Aquest text em sembla que ha aconseguit salvar-se'n per poc. Espere que ho reflexioneu. Tenim de tot i res ens val. Quan més gran és el nostre sac, menys ens satisfà. Vull dir, si no en teniu prou, reinventeu, redescobriu, recordeu. Tenim de tot i res ens val, tot i ser una frase lapidària, anem a rebentar-la i a demostrar que som capaços d'abastir-nos, per exemple, amb la poesia.


POESIA


Tenim dies de mal humor,
tenim dies de mal alé.
Tenim dies de feina
i tenim pantalles i tenim projectors.
Tenim les xarxes socials
i tenim els “informatius”.
Tenim la por, la fam,
els desnonaments,
els conflictes ucraïnesos
i la mort d'algun negre americà.
Tenim el progrés i tenim tot l'or del món.
Tenim el gust a fel i tenim el coll tort
de mirar cap a un altre costat.
Tenim les vesprades en què ens enfadem perquè sí.


La poesia, però, en aquest moment, ho pot tot,
fins i tot, el mal alé.

 
 Crec que ja el coneixereu. A aquestes publicacions em sembla que ja ha aparegut, però ací teniu el magnífic Jorge Drexler. "Que viva la ciencia! Que viva la poesía! Qué viva siento mi lengua cuando tu lengua está sobre la lengua mía!" Anem decidits cap al cant d'una guitarra i cap al cant de nosaltres, el cant de MI GUITARRA Y VOS.
 
 

diumenge, 1 de març del 2015

24 - MAQUETACIÓ SOCIAL


 Esta setmana em presente a última hora. El llit i el treball són molt exigents i els dedique el temps que em demanen sense remugar ni mica. I no remugue com no remuga la pobresa. Una realitat tan dèbil com modesta, tan present com absent. La pobresa no s'ha fet de notar, però sempre està a temps.


MAQUETACIÓ SOCIAL



La pobresa no rebenta com les bombes.
Patix en silenci,
amb una voluntat d'amarga incògnita.
Assumix el seu rol
i no pretén més que el seu lloc.
La riquesa, en canvi,
patix d'excés.
Procura, a la pobresa, el seu lloc.
Un cantó brut i anònim.
Una explosió que arranca l'alarma paorosa
no seria explosió,
si fóra pobra.
Un amor que enceta el matí d'hivern
no és amor, sinó càstig,
quan és pobre.


La repartició d'aquest món
ja ens adelanta,
amb tenebres com l'exclusió,
la gòbia o les ganes de plorar
perquè anit estudiàvem per perdre,
treballàvem amb el pot dels llapis vigilant;
que el devenir dels “sense-res”
no és explotar
(fins ara).


La pobra pobresa patix i perdura, no puja mai
el pou putrefacte de penes i problemes.


 Per a hui, un poc de música poc escoltada. D'aquella que no rebenta per no molestar, tot i valdre molt més que qualsevol magnificiència resultona i inoperant. Us presente, a qui no els coneixia, els DEKRÈPITS i la seua cançó HABITATGE.